Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/88

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


trobem per les cases am qui escassament parlem, i que tant mateix honorem i que ns honoren! Quantes no n veiem pel carrer, o seuen am nosaltres a l'iglesia, am qui, si bé en silenci, ens alegrem d'estar! Llegiu el llenguatge d'eixos esguards errants. El cor coneix.
 L'efecte que produeix aquesta afecció humana es una certa exultació cordial. En poesia i en llenguatge comú, les emocions de benevolença i de complacencia que sentim envers els altres se comparen als efectes materials del foc; tant rapides, o molt més rapides, més actives, més excitants són aquestes belles radiacions interiors. Desde l més alt grau d'amor passional fins al més petit de bona voluntat, elles són la dolçor de la vida.
 Les nostres potencies intellectuals i actives, es augmenten am la nostra afecció. El lletrat se posa a escriure, i tots els seus anys de meditació no són prou pera inspirar-li un bon pensament o una expressió feliç; però que hagi d'escriure una carta a un amic i al moment estols de gentils pensaments li venen, revestits arreu d'escullides paraules. Observeu, en una casa que habiten la virtut i la