dignitat, quina palpitació no hi produeix la vinguda d'un foraster. Un foraster encomanat i esperat s'anuncia, i una inquietut entre goig i pena invadeix tots els cors de la casa. La seva arribada gaire bé produeix por als bons cors que desitgen saludar-lo. La casa es espolçada, cada cosa vola al seu lloc, el vestit vell se muda pel nou, i un dinar s'imposa per poc que s pugui. D'un foraster encomanat, no més que les bones veus se diuen i s'escolten. Ell es pera nosaltres l'humanitat. Es lo que desitgem. Havent-lo així imaginat i revestit, ens preguntem quines relacions de paraula i de fet hem de servar amb aital home, i ens sentim tots neguitosos. La mateixa idea exalta la nostra conversa amb ell. Parlem mellor que de costum. La nostra imaginació es lo més viva, la memoria riquissima, i el nostre diable mut ha pres comiat per una estona. Per llargues hores podem continuar una serie de comunicacions sinceres, gracioses i riques, tretes de l'experiencia més vella i més secreta; de tal modo que ls parents i coneguts que ns escolten queden vivament sorpresos de les nostres extraordinaries facultats. Més tantost el
