bar els fonaments metafisics d'aquest temple elisià? No seré jo pas tant real com les coses que veig? Si ho sóc, no haig de témer de coneixer-les per lo que són. La llur essencia, ancque necessiti orguens més fins de percepció, no es pas menys més bella que la llur apariencia. L'arrel de la planta no es pas lletja pera la ciencia, ancque pera toies i garlandes tallem la tija arran. I en mig d'aquestes plaents fantasies, jo dec aventurar la presentació del fet pelat, per més que tingui de resultar una momia egipcia en nostre banquet. L'home que està unit am la seva pensa té un concepte superior de sí mateix. Es conscient d'un succés universal, per més que comprat am constants fallides particulars. No hi ha aventatge, ni poder, ni or, ni força, que puguin contrastar-lo. Jo no puc sinó confiar més en ma pobresa que en la vostra riquesa. No puc fer la vostra conciencia equivalent a la meva. No més l'estel enlluerna; el raig del planet es palid com clar de lluna. Jo bé sento lo que diuen de les admirables qualitats i excellent caracter de la persona alabada, més jo sé prou que am totes ses capes de porpra no m'ha de plaure sinó es pas un po-
