tant de goig quan ell es alabat, com l'aimador quan sent aplaudir la seva promesa. Valorem amb excés la conciencia del nostre amic. Sa bondat sembla mellor que la nostra, sa naturalesa més fina, ses temptacions més petites. Tot lo que es seu,—son nom, sa figura, son vestit, llibres, instruments,—l'imaginació ho sublima. La nostra propria pensa sona nova i més ampla de sa boca.
Am tot, la sístole i diàstole del cor no deixa de mostrar analogia amb el fluix i refluix de l'amor. L'amistat, com l'immortalitat de l'ànima, es cosa massa bona pera esser creguda. L'aimador, al contemplar sa estimada, mig-coneix que no es ella realment lo que ell adora; i en les hores daurades de l'amistat ens sorprenen ombres de sospita i d'incredulitat. Dubtem de si tal volta concedim al nostre heroe les virtuts am les que brilla, i adorem després la figura a qui hem atribuida aquesta habitació divina. En rigor, l'ànima no respecta pas als homes com se respecta a sí mateixa. En veritat extricta, tots els homes viuen baix la mateixa condició d'un allunyament infinit. Tindrem por de refredar el nostre amor, si minem pera tro-
