«Car amic: Si jo estigués segur de tu, segur de ta capacitat, segur d'aparellar el meu humor amb el teu, ja mai més pensaria en futeses respecte a tes anades i vingudes. Jo no sóc pas gaire savi; el meu humor es facilment assequible; i jo respecto l teu geni, que es pera mi encara gaire bé insondat; am tot, jo no goso presumir en tu una perfeta intelligencia de mi, i així tu ets pera mi un torment deliciós. Teu sempre o mai.»
Emperò aquests plaers inquiets i aquests torments delicats són fets pera curiositat, no pera la vida. No ns hi devem entregar. Això es teixir trenyina, i no tela. Les nostres amistats se precipiten a curtes i pobres conclusions, perquè les fem d'un teixit de vi i de somnis, en lloc de la solida fibra del cor humà. Les lleis de l'amistat són austeres i eternes, d'una sola peça am les lleis naturals i morals. Més nosaltres aspirem a un profit rapit i mesquí, pera xuclar-hi una dolçor sobtada. Peguem urpada al fruit més tardà de tot el jardi de Déu, que necessita molts estius i molts hiverns pera madurar. No cerquem pas al nostre amic religiosament, sinó am una passió adulterada que sel voldria fer nos-
