tre. Es en va. Estem tots armats amb antagonismes subtils, que, tantost ens trobem, se posen en joc, i tradueixen tota poesia en prosa rancia. Quasi tots devallen pera reunir-se. Tota associació ha d'esser un compromís, i, lo que es pitjor, la mateixa flor i aroma de la flor de cada un dels bells caracters desapareix quan s'acosten. Quin perdurable desengany no es la societat actual, adhuc la dels virtuosos i dotats! Després que am llarga previsió s'han combinat entrevistes, ara, en plena festa de l'amistat i de la pensa, hem d'esser atormentats per cops traidors, per sobtades, intempestives apaties, per epilepsies d'enginy i d'esperit animal. Les nostres facultats no ns juguen net, i amdós companys troben alivi en la solitut.
Jo tindria d'esser igual a cada una de mes relacions. Res hi fa l nombre d'amics que jo tingui, i el goig que trobi en conversar amb ells, si n'hi ha un a qui jo no sigui igual. Si jo he reculat en una lluita, tota la joia que trobo en les demés devé miserable i covard. Jo m tindria d'avorrir, si aleshores fes dels altres amics mon asil.
