«El valent guerrer famós en la batalla,
després de cent victories, no més un cop retut,
es esborrat del llibre de l'honor,
i tots els seus serveys són oblidats.»
Així la nostra impaciencia es asprament castigada. La vergonya i l'apatia són la dura closca que protegeix de madurar abans d'hora a un organisme delicat. Aquest se perdria, si s conegués a sí mateix, abans de que alguna ànima superior fos prou madura pera coneixe-l i posseir-lo. Respecteu la naturlangsamkeit[1] que endureix el rubí en un milió d'anys, i treballa a tant llarga durada, que dins d'ella els Alps i els Andes se fan i s fonen com arcs de Sant Martí. El bon esperit de la nostra vida no té cap cel pera premi de la precipitació. Amor, que es l'essencia de Déu, no està pas per lleugereses, sinó pel valor sencer de l'home. No tinguem pas aquest afany pueril en les nostres afeccions, sinó la dignitat més austera; acostem-nos al nostre amic amb una fe audaç en la veritat del seu cor i en l'amplaria incommovible dels seus fonaments.
- ↑ Lentitut de la natura.
