Pàgina:La creu del matrimoni (1866).djvu/16

encontrabem en ell lo que buscabem, pues si així susuia ya no tendriem nesesitat de continuar el viache.

Salvarem el riu Leteo, ó siga del olvit, que corre en molt silensi pera achuntarse en els que aboquen en l' infern, y atravesant aquella planura per entre les sombres qu' estaben plorant, aplegarem á la porta del purgatori, mirarem per el forat del pañ y verem unes flames prou vives qu' abrasien á una infinitut d' animes que fervorosament suplicaben les tragueren d' aquelles penes.

Pareixenmos qu' aquell foc aniría á meñs per els chorros d' aigua que caien del trespol, deguts al sufrache que desde este mon els enviem, y no encontrant en este lloc cosa que mos agradara, mos retirarem derramant llágrimes de sentiment y compasió.

Un músic verem allí que brincos pegant estaba perque el foc ya li aplegaba al arquet del violí. Les flames tant abrasien á chiques de triqui-traque que salvar ya sols podien els asers del miriñaque. Pues les gales que portaben de flocs, randes y floretes fetes sendra revolaven com á ramats d' oronetes. Ni en plegáries ni orasions el ardent foc de les flames podien.... ni á dos tirons apartarsel de les cames. Les pobretes allí estaben plorant com á Magdalenes al vore que sels cremaben els caragols y les trenes. No quedanlos ya del trache ni sabates ni camisa demanaben el sufrache d' algun respons ó una misa.