Cuant aquell foc tan ardent |
Així que mos eixugarem les llágrimes y mos tranquilisarem un poc, tornarem á encaramitarse en els vagáches, y seguint el camí del infern per un barranc fondo y escarpat, aplegarem á una cova molt fosca, coneguda per la caverna Aquerusa, segons mos digueren els guies, y per la qu' es ficá Hércules pera penetrar en l' infern. Efectivament, aquell solitari y tenebros parche ya manifestaba qu' era el verdader camí que mos conduiria al tártar.
Prenguerem, pues, este camí subterráni y aplegarem á un punt ahon s' ohuien els atronaors ahullits de una fiera. Asó mos amedrantá; y pera que no desmayarem del tot, mos digueren els guies que no corriem perill, pues era la veu del llop Fenris, que ocult en les entrañes de la terra y amarrat en cadenes esperaba el fí del mon pera trencarles. Es tal la rabia d' este fiero animal, mos añadiren, que la bromera que tira per la boca es la que forma el riu Vam, conegut per el riu dels visis, el que vorem ans d' aplegar á la caverna del fiero gos Gurma, que espera també el fí del mon pera espletar la sehua ira. Pero si teniu presa podem acurtar el camí prenint atra direcsió.
Mostros els contestarem que per ahon anarem mes pronte y encontrarem meñs perills.
Redoblant entonses el vol mos conduiren en un santiamen á un vall per el que pasaba un riu de foc. Ferem un rato de descans y mos posarem á almorsar.
Mentres almorsabem mos enteraren els guies del nom del
