riu que teniem á la vista; era el Flegetonte que constantment conduix el seu foc al fondo del infern.
Mos donaren també atres notisies de les coses mes rares que existien per aquells terrenos; pero la que mos sorprengué fon la de la fatal barca Naglefare, feta de les ungles dels morts. Esta barca, mos digueren, estará en construcsió mentres dure el mon, y cuant s' acabe apereixerá flotant sobre la terra y portant á bordo un eixérsit de chénits infernals pera aterrar als homens.
Mosatros estabem fets uns bobos ohuint als nostres guies, mes estos al voremos tan olvidats de la nostra espedisió, mos recordaren que podia ferse tart, y fon presis continuar el viache, el que no interrumpirem hasta que aplegarem al infern.
¡Estabem en l' infern! ¡Qué sorpresa tan horrorosa! Habiem caigut en el caos ahon els nuvols mes espesos y humits mos oprimien y sofocaben, de tal manera, qu' apenes podiem respirar. Les vibores y els dragons anaben pasechanse per els nostres peus. El espantos ruido dels rius qu' es presipitaben en el fondo dels abismes que teniem baix dels peus, mesclat en el fragor dels hurracans y trons de una tempestat eterna, chelaben el nostre cor y les nostres llágrimes.
No quedanmos calor de vida mes qu' en el cap, invocarem á Júpiter y á Diana pera que despejaren aquella oscuritat horrorosa, obligant á Cacodemon á retirarse al seu palasio de la nit.
La nostra súplica conmogué á estos deus, y una claror opaca y misteriosa vingué á donarmos llum pera que distinguirem el lloc en que s' encontrabem.
Era éste un terreno montañós y trencat per el que no es
