Despues que s' enterá dels sobrescrits les doná á un serpentó que tenia al costat pera qu' éste les entregara al dimoni á quí anaben dirichides.
Mentres se pasaba el recao de la nostra aplegá, li preguntárem al porter per l' oriche d' aquell serpentó, y mos digué qu' era una alcabota ó tiramanguera qu' en el nostre mon habia causat mes mel qu' el diluvi universal, per lo que habia segut condená á transformarse en serp y á servir á tots els dimonis que volgueren emplearla.
Mos riguerem en oirlo, y asó contribuí á que recuperarem el esperit del ánimo, que casi mos habia abandonat completament.
Si en la terra se tornaren |
Despues li preguntarem per tres horroroses dones qu' habia chunt á la porta, y mos esplicá qu' eren les tres chermanes gorgones Estanea, Euriale y Medusa, filles de Forco, deu marino y de Ceto. No tenien entre les tres mes que un ull y una dent, dels que servien una despues de l' atra: les mans eren de coure y els cabells erisats de serps.
Chunt á estos mónstruos qu' acabem de descriure, s' encontraben també les Cures, dioses vengatives, aquelles que Virchili diu que s' encontren á la porta del infern. Efectivament allí estaben.
Tornant á la recadera qu' aná á presentar les cartes, la verem vindre arrastranse per terra y chiranse de cuan en cuan pera mirar á un personache que la seguia, el que mos feu seña que pasarem avant, així que estigué á una curta distansia de mosatros.
Ans d' acostarse á ell s' enterarem de la furia Tisifone del carácter y representasió del infernal funsionari que teniem á la vista, y mos digué qu' era Radamanto, fill de Júpiter,
