Pàgina:La creu del matrimoni (1866).djvu/61

A les set de dita nit el tabalet y la donsaina anunsiarán la proximitat de la festa.

A les huit la música nova comensará á tocar lo millor del seu repertori musical.

No tot serán tocatetes, pues també alguna vegá pesa tindreu obligá de flautí y de castañetes.

Despues de preparats els ánimos dels espectaors, que no estiguen sorts, per la música qu' els haurá entrat per les orelles, s' ensendrá un castell de focs artifisials que mos ha embiat desde Londres una paisana nostra, que li dihuen Pepa, volent en este obsequi donar mes lluiment á la funsió.

Del mérit d' este castell no podem dir atra cosa mes que, á la simple vista, pareix un orgue de pitos y flautes y cascabellicos empaperats.

Despues de cremat se cantará la siguient alegre y divertida lletreta, composta espresament pera esta funsió.

Vinga el dimoni y á poc á poc al matrimoni pégueli foc.

Té el matrimoni coses molt dolses primes y llargues com á simólses: son com el sucre, son com la mel, y amargar solen mes que la fel.

Vinga el dimoni, etc.

En ell s'encontren coses qu' engañen, pues cuan s' asomen piquen y arañen, y si les busquen ningú les troba perque s' oculten entre la roba.

Vinga el dimoni, etc.