Pàgina:La creu del matrimoni (1866).djvu/62

Té coses fines com les esponches, groses, redones com les tarónches; elles son tendres, elles son dures, valen mes verdes qu' estant maures.

Vinga el dimoni, etc.

Es un fandango el himeneo perque te coses de molt meneo, que van y venen com balansí, yá capa allá.... yá capa así.

Vinga el dimoni, etc.

Té cabrioles com el bolero que sols pot ferles qui té salero. Causen delisia les volteretes qu' al só se peguen de castañetes.

Vinga el dimoni, etc.

Este fandango tan revolcat no pot ballarlo qui está pesat: per asó dihuen qu' estarán lelos aquells qu' es casen sent molt ahuelos.

Vinga el dimoni, etc.

Ultimament, vindrá el inventor de la falla (el dimoni) á pegarli foc, y ojalá que, despues de consumida, encontrem entre el caliu, feta sendra, la llavor dels visis, pera que la sosietat es vecha lliure d' eixa abominable corrupsió que, com el cánser, tot ho destruix, á la manera qu' el rabo aniquila y mata els favars.

Com el rabo no s'acaba, per asó les filles d'Eva donen huí per una fava del seu ort la millor seba.

Acabariem per candonguechar als melindrosos y descontents si saberem com arreglaro pera no fero dols ni salat. Sent pues imposible contentarlos en vida, els regalem cuatre epitafis pera qu' els adornen la sepultura despues de morts.