Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/13

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


seus raigs l'estel de la nit. L'aire era dolç i fresc, la mar llisa com un mirall. Hi avia allà un gran bergantí de tres arbres. No tenia sinó una vela desplegada, car no se sentia ni un alè d'aire i els mariners reposaven. S'hi sentien musiques i cants i quan va caure la nit milers de fanals varen il·luminar-se.
 Semblava que les banderes de totes les nacions flotaven en l'aire. La fada va nedar aprop de les finestrelles dels costats de la nau i quan les onades l'aixecaven podia veure a l'interior.
 Hi avia molta gent ricament vestida, però l més bonic era un princep de grans ulls negres. No podia tenir més de setze anys. Era l'aniversari del seu neixement i per això s feia la festa. Els mariners dançaven sobre l pont i quan el princep va anar vers ells, més de cent coets varen ser llançats en l'aire. Varen aclarir com en ple dia, tant bé, que la fada espantada va capbuçar-se en l'aigua. Va treure novament la testa i li va semblar que les esteles plovien sobre d'ella. No avia vist mai semblants focs d'artifici. Grans rodes voltaven tot xiulant, els coets corrien dins l'aire blau,