Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/14

i tots se reflectien en la mar transparenta. Sobre l vaixell feia tanta claror que s distingia cada objecte i amb més raó els omens.
 Que era ermós el jove princep! Estrenyia les mans dels altres i somreia amigablement mentre la musica ressonava en el silenci de la nit.
 Era molt tard, però la princesa de la mar no podia allunyar els ulls del navili i del bell princep. Els fanals varen apagar-se. Ja no tiraven coets ni trets de canó. No se sentia altra cosa que la mar bruelant sordament. La dòna d'aigua s'estava asseguda demunt les ones, mirant sempre per les finestrelles de la nau.
 Però l vent va aixecar-se i el navili va posar-se en camí. Les veles s'inflaven l'una després de l'altra. Les onades devenien més fortes i uns grans nuvols negres s'acostaven. Tot seguit va llampegar i una tempesta espantosa va desencadenar-se. Els mariners varen abaixar les veles molt depressa. El vaixell caminava sobre la mar furienta. Les onades s'aixecaven com montanyes negres i gegantes que menaçaven estre-