Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/43

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 — I com? — va preguntar la sirena.
 — Llisquem invisibles en les cases dels omens, on hi ha nens i cada vegada que n trobem un de gentil que es l'alegria dels seus pares i mereix el llur amor, Déu escursa l nostre temps de prova. El nen no sab que volem en la cambra, i quan podem somriure de plaer a l'estimat menut, un any ens es perdonat dels trescents. Però cada vegada que trobem un nen poc onest i dolent, hem de vessar llagrimes de tristesa i el nostre temps de prova es allargat d'un dia.