Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/45

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sól hi donava del matí al vespre. No s podia aguantar!
 El nostre ome de ciencia era un jove molt robust, però la calor el va posar en un estat que espantava. Va amagrir-se molt, i fins la seva Ombra va allargar-se. Va tornar-se més petita que mai avia estat de tant que l sól la va devorar.
 Solament a la nit, quan el sól era amagat, l'ome i la seva Ombra reprenien un xic les forces.
 Era un veritable goig quan arribava aquest moment.
 Tot seguit que s'encenia l llum a la cambra, l'Ombra semblava estirar-se per prendre forces. El Savi sortia al seu balcó per bellugar-se un xic, i, tot seguit que les estrelles brillaven al cel, ell també semblava reviure.
 En tots els balcons del carrer (i en els països càlids n'hi ha en cada finestra) sortia la gent, perquè 's necessita prendre l'aire fins quan se té la cara negra. Sabaters, sastres, tot-om se passejava pels carrers.
 Se posaven taules i cadires davant de les portes, i per tots costats s'encenien