Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/48

ad aquella casa? Cap porta al carrer: solament persianes closes.
Una nit el Savi estava en el seu balcó. Dintre la cambra, darrera d'ell, hi avia un llum encès, i per això veia la seva Ombra sobre l mur de la casa del davant. Sí: veia la seva Ombra en mig de les flors del balcó, i, cada vegada que ell s'abaixava, ella s'abaixava igualment, amb la docilitat que tenen les ombres.
— Me sembla — va dir el Savi — que la meva Ombra es l'unic ser vivent d'aquesta casa. S'asseu en mig de les flors. Però, ja que la finestra es mig-oberta, per què no entra a veure què y ha allà dins? M'ho diria tot seguit. Sí, sí! Entra, apa! — va dir tot fent broma.
Va fer un cop de cap a l'Ombra que va repetir-lo.
— I bé! Entra! Però no t'hi quedis gaire temps!
Va aixecar-se i va entrar dintre la cambra, deixant caure la cortina. Però, si algú s'agués trobat allà, auria vist entrar l'Ombra per la finestra del davant i desapareixer a l'interior.