Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/52

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


l'Ombra; — perquè vui pagar els meus deutes.
 — Per què u dius, això? — va dir el Savi. — No es pas qüestió de deutes, entre nosaltres! Ets lliure com un ome vertader. M'alegro molt de la teva felicitat. Asseu-te, mon vell amic, i conta-m una mica què t'ha passat i què has vist en els països calids, a la casa del davant sobre tot.
 — Amb molt gust — va dir l'Ombra asseient-se; — però promet-me que no diras a ningú de la ciutat que jo soc la teva Ombra. Tinc moltes ganes de casar-me, ja que posseeixo ara més del que s necessita per mantenir una familia.
 — Ja pots estar tranquil — va dir el Savi: — no diré a ningú què ets. Vet-aquí la meva mà. Ho prometo: ho compliré. Un ome no més té una paraula.
 — Una Ombra igualment.
 Era per demés curiós de veure com l'Ombra s'avia tornat un ome completament. Portava l vestit negre de la roba més fina, i les bòtes enllustrades. Duia un barret clac, que, per medi d'un ressort, s'aixafava com una coca. Era un barret d'ultima moda.