Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/51

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


prar la meva llibertat, ara n tinc els medis.
 I s remenava ls grossos joiells que penjaven del seu rellotge; posava la mà sobre la gruixuda cadena d'or que portava al coll. A tots els seus dits brillaven veritables diamants.
 — No puc retornar-me de la meva extranyesa — va dir el Savi. — Com es possible?...
 — La meva istoria no es pas vulgar — va dir l'Ombra; — però vós no sou tampoc un ome com els altres. Quan vareu permetre que us deixés, no vaig pensar-m'hi gaire, i ja veieu com això m'ha sortit bé. Però, per això, tant feliç com soc, he volgut reveure-us abans de morir-me, així com també l meu país. Ja sé que teniu una Ombra nova. Aig de pagar-li una indemnització per fer el meu servei. I, a vós, ¿quant vos aig de dar si m vui comprar?
 — Ets tu mateix? — va dir el Savi. — Mai, ni en somnis, auria cregut que l'antiga Ombra d'un ome pogués tornar baix la forma umana.
 — Diga-m quant te dec — va continuar