Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/61

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ren parlar. Ella va dir-li l nom de la seva patria. L'Ombra ja sabia on era: hi avia viatjat; però llavores la princesa era fòra. L'Ombra avia fet com per tot arreu: avia pujat sobre ls murs del palau i avia mirat per les finestres, pels recons dels cortinatges. Avia après petits secrets cortesans que varen extranyar molt a la princesa quan l'Ombra els hi va contar.
 — Es l'ome més espiritual de la terra! — se deia. — La segona vegada que va dançar amb l'Ombra va estar a punt d'estimar-la; però era prou raonable per pensar al mateix temps en la seva patria, en el seu reialme i en els omes que auria de governar.
 — Es un ome d'esperit sobtil! — pensava. — Balla admirablement. Però s'ha de saber si té coneixements profons.
 Es necessari que u sapiga.
 Va començar llavores a fer-li les preguntes més dificils, que ella mateixa no auria pogut respondre.
 L'Ombra feia un xic el desentès.
 — No u sabeu? — va preguntar la princesa.