Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/62

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 — Sí — va dir l'Ombra — i tant bé, que fins la meva Ombra, que està a darrera de la porta, podria donar-vos la resposta.
 — La vostra Ombra? Seria ben extrany!
 — No puc assegurar-vos-ho, però m sembla que sí. Durant tants anys m'ha acompanyat i escoltat! Però aig de prevenir a la vostra altesa que la meva Ombra es extremadament orgullosa; es necessari considerar-la com un ome i tractar-la així per que estigui de bon umor i respongui raonablement.
 — Aquest orgull m'agrada — va dir la filla del rei.
 Varen anar a trobar el Savi darrera de la porta. Va parlar del sól i de la lluna, de l'ome fisic i de l'ome moral, i el Savi va fer les més serioses respostes.
 — Quin ome deu ser aquest, que té una Ombra semblant! — se deia. — Si m casés amb ell seria un gran bé per al meu reialme i el meu poble! Va donar part a l'Ombra de la seva intenció, però varen convenir de no dir-ne res a ningú fins que la princesa fos de retorn al seu reialme.
 — No, a ningú! — va dir l'altre: — ni