Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/64

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 — Me 'n vaig a trobar la filla del rei!
 — Jo y vaig primer que tu, — va dir l'Ombra — i t faré tancar a la presó.
 Ben aviat va ser fet, perquè tots els guardes obeïen l'Ombra. Sabien que s casava amb la filla del rei!
 — Per què tremoles? — va dir la princesa a l'Ombra, veient-la entrar. Què t'ha passat?
 — Vinc de presenciar un espectacle dels més tristos. Figureu-vos que la meva pobra Ombra s'ha tornat boja! Se pensa que es un ome, i, encara més, diu que jo soc la seva Ombra!
 — Es orrorós! — va dir la princesa. — L'han tancada: veritat?
 — Sí, però crec que mai més tornarà a la raó.
 — Pobra Ombra! Es ben de plànyer, i seria un gran bé per ella retirar-la del món. En l'estat d'esperit de la gent d'avui dia, un om s'interessa sobre tot per aquells que precisament se persegueix injustament. Seria potser convenient deslliurar-se d'aquesta Ombra d'una manera secreta.
 — Es ben trist! — va dir l'Ombra fent