Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/65

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


veure que sospirava. — Un servidor tant fidel!
 — Té un caracter ben noble! — va pensar la filla del rei.
 Al vespre la ciutat va ser il·luminada. «Bum!» feien els canons. Els soldats presentaven les armes. La festa va ser magnifica. La filla del rei i l'Ombra varen sortir al balcó, per que l poble ls veiés i per a fer-se aclamar una vegada més amb forces «visques».
 El pobre Savi no n va sentir cap, de totes aquelles aclamacions: ja li avien tret la vida.