Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/66

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


L'ABET



En el bosc creixia un abet petit, molt bufó. Estava ben colocat, de cara al sól, i no li mancava pas aire. Al seu entorn creixien altres abets més grossos. L'abet petit auria volgut ser tant gros com ells.
 A l'abetó no li agradaven gens els nois camperols que passaven xerra que xerra, tot anant a cullir maduixes o móres i que, en tornant amb el cistell ple, s'asseien aprop d'ell i deien:
 — Oh, quin abet petit més bufó!
 No li agradava gens que li diguessin «abet petit».
 L'any següent va créixer d'un través de dit, i l'altre any d'un altre través encara. Ja sabeu que d'aquesta manera pot