Aquesta pàgina ha estat revisada.
En el bosc creixia un abet petit, molt bufó. Estava ben colocat, de cara al sól, i no li mancava pas aire. Al seu entorn creixien altres abets més grossos. L'abet petit auria volgut ser tant gros com ells.
A l'abetó no li agradaven gens els nois camperols que passaven xerra que xerra, tot anant a cullir maduixes o móres i que, en tornant amb el cistell ple, s'asseien aprop d'ell i deien:
— Oh, quin abet petit més bufó!
No li agradava gens que li diguessin «abet petit».
L'any següent va créixer d'un través de dit, i l'altre any d'un altre través encara. Ja sabeu que d'aquesta manera pot
