Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/74

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


varen reprendre llur alegria brugidosa i varen ballar una sardana al voltant de l'arbre. Les joguines varen ser agafades l'una darrera l'altra.
 — Què fan ara? — pensava l'abet. — Què succeirà?
 Les candeles acabaven de cremar, i quan varen ser prop d'extinguir-se les varen apagar, i les criatures varen tenir llavores el permís de saquejar l'arbre de Nadal. S'hi tiraren a sobre i varen fer cruixir les branques. Si no agués estat solidament enfonsat, auria caigut a terra.
 Després els nens varen ballar amb aquelles joguines tant boniques, sense ocupar-se ja de l'abet: solament la dida vella va mirar entre les branques, però no més era per a veure si avia quedat oblidada alguna llaminadura o alguna poma.
 — Una rondalla! Una rondalla! — varen cridar els nens tot estirant cap a l'arbre un ome petit i gros que s'hi va asseure sota.
 — Ja som en mig de la verdor, i li agradarà a l'abet escoltar-nos. Però jo us prometo una rondalla i prou. ¿Voleu Ivet-Avet o Klumpé-Dumpé, que va caure escales