Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/75

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


avall, però que, no obstant, va pujar al trono i va obtenir la mà de la princesa?
 — Ivet-Avet! — cridaren els uns.
 — Klumpé-Dumpé! — cridaven els altres.
 Va ser un verdader xivarri. Sols l'abet estava tranquil.
 — Ja no compto per re, jo? — se preguntava. — Ja no n'han de fer re, de mi?
 El vell va contar la rondalla de Klumpé-Dumpé. Els nens varen picar de mans tot cridant:
 — Més! Més!
 Volien també Ivet-Avet; però varen aver-se d'acontentar amb Klumpé-Dumpé. L'abet estava quiet i reflexionava. Els ocells del bosc no li avien contat mai re de semblant. Klumpé-Dumpé avia caigut escales avall, però avia obtingut la mà de la princesa.
 — Oh! sí! Tot va així en el món! — pensava. — Això que aquest ome conta no pot ser mentida, car me sembla molt franc. Qui sab! Potser jo també cauré escales avall per a obtenir després una princesa.