Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/79

pot tornar. Klumpé-Dumpé va caure escales avall, però va obtenir la princesa. Potser jo també obtindré una princesa.
I pensava en un gentil faig petit del bosc, que se li apareixia com una verdadera princesa.
— Què es això de Klumpé-Dumpé? — demanaven els ratolins.
L'abet va contar la rondalla, paraula per paraula. Els ratolins estaven a punt de saltar d'alegria fins al cim de l'abet.
La nit següent, el nombre de ratolins va ser encara més gran, i el diumenge varen anar-hi, a més, dugues rates. Però aquestes varen dir que la rondalla no era divertida, cosa que va afligir als ratolins, car ad ells tampoc els va semblar tant divertida.
— No més sabs aquesta rondalla? — varen preguntar les rates.
— En bona fe no 'n sé cap més — va dir l'abet: — es la que vaig sentir en la nit més ditxosa que he passat; però alesores no 'm donava pas compte de quant ditxós era jo!
— Es una rondalla pesada! No 'n sabs