Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/80

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


cap que sigui qüestió de llard i d'espelmes de sèu? No sabs cap rondalla de rebost?
 — No — va dir l'arbre.
 — Bona nit, doncs — varen dir les rates, tot entrant a casa d'elles. Els ratolins també s van retirar.
 — Era ben agradable, perxò, — va mormorejar l'abet — de veure ls ratolins asseguts en rodona al meu voltant per escoltar-me. S'ha acabat això, també! Però la felicitat tornarà quan me trauran d'aquí.
 Quan va ser això?
 Un matí ermós va entrar gent per endreçar la golfa. Varen endur-sen les caixes i yaren treure l'abet del seu recó. Varen tirar-lo a terra una mica bruscament; però tot seguit un ome va agafar-lo i va endur-sel per una escala ben il·luminada.
 — Veus-aquí la vida que torna — va pensar l'abet, que sentia la carícia de l'aire fresc i dels primers raigs del sól entrant al pati.
 L'abet tenia tantes coses per veure al seu voltant, que va oblidar-se de mirar-se ell mateix. Al costat del pati y avia un jardí ple de flors. Roses fresques i flairoses