Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/84

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


fòra d'un, el que avia sigut fos l'ultim.
 No y avia agut prou plom i no li avien pogut fer més que una cama; però perxò no s tenia menys dret que ls altres amb tot i les llurs dugues cames, i va ser l'unic d'entre tots que va tenir aventures dignes de ser contades.
 Damunt la taula on va ser arrenglerat el batalló de soldats, hi avia moltes joguines; però, entre altres, un deliciós castellet de cartró. Al davant s'hi veia un caminal de bonics arbres que conduïa a un mirall rodó figurant un estany on nedaven uns cignes de cera. Per les finestres se veia l'interior de les sales, esplendidament decorades i moblades. Però, més encara que totes aquestes meravelles artistiques, cridava l'atenció una gentil senyoreta que s'estava al vestibol del castellet. Era de cartró ella també, però duia un vestit de mussolina autentica i extremadament fina, una cinta de seda blava entorn del coll, i, tirat sobre les espatlles, un xal de color de rosa, i en els cabells una magnifica rosa d'antiqüeles. Aixecava ls braços enlaire.