Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/85

Era una ballarina. Per a figurar cert pas de ball, tenia una de les seves cames aixecada cap endarrera. Però l bon soldat de plom va pensar-se que no més tenia una cama, com ell, i tal vegada això era l que més li agradava d'ella.
— Vet-aquí la dòna que m convindria — se deia; — però es massa senyora per a mi. La seva casa es un palau: la meva, una pobra capsa de fusta blanca on vivim vint-i-cinc. Però si almenys la pogués coneixer!
El soldadet va estar molt content quan el nen el va posar sobre una capsa grossa que y avia prop del castell. Desde allà podia admirar tant com volgués l'ermosa noia, que, sense perdre l'equilibri, continuava tenint-se coratjosament sobre una sola cama.
Quan al vespre varen posar els altres soldats a la capsa, se l varen descuidar allà on avia estat durant el dia. Cap a mitja nit les joguines varen voler divertir-se una mica pel llur compte. El putxinetli saltironava bojament; la baldufa voltava i xiulava de fort i de ferm; els