Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/90

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Brr! Veus-aquí la barca precipitada. Però l soldadet va guardar la seva sang freda aduc en aquest moment terrible. La barca, sotraquejada de la caiguda, va donar quatre toms sobre ella mateixa; i l'aigua, omplint-la, va fer-la enfonsar. No s veia més que l cap i la baioneta del soldat. En aquell precís moment el paper va estriparse i tot va anar a parar al fons del canal: el soldadet i el restant.
 I alesores el pobre soldat de plom va pensar en la gentil ballarina, que no podria admirar mai més. Anava a morir sense aver pres part en cap combat, sense aver-se fet admirar per algun acte de coratge, i pensava que aquesta mort era ben poc digna d'un valent.
 Anava a parar al fons ple de llot, i desaparèixer per sempre més, quan un peix gros se 'l va empassar creient-lo un peixet.
 Mare de Déu! Quina fosca y feia dins el ventre d'aquell peix! S'hi estava molt més estret encara que dins de la capsa. Però l soldadet, abituat a fer centinella, s'estava quiet amb l'arma al braç.