Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/98

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 — Alabat siga Déu! — va dir la Pilota. — A l'ultim trobo algú per a poder conversar.
 I mirava 'l Virolet daurat.
 — Soc de seda — va dir. — He estat cosida per mans de damisela, i tinc un ressort dintre 'l cos; però ningú 'u diria! Estava a punt de casar-me amb una Oreneta, quan vaig quedar agafada sota una gotera, on he estat cinc anys tomant la pluja. Es una mica llarg per a una noia com jo! vos ho asseguro!
 El Virolet no deia res.
 Pensava en els seus amors llunyans, i, com més l'escoltava, més clar veia ell que era ella.
 La minyona, amb una pala va remenar el caixó de les escombraries, per a veure si per descuit hi avien llançat alguna cosa bona.
 — Mireu! — va dir. — Hi ha 'l Virolet daurat!
 Va donar-lo cuidadosament als nens. En quant a la Pilota, no se 'n va parlar més.
 El Virolet no va parlar més del seu amor llunyà. L'amor se 'n va quan s'han