Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/97

i va rodar com mai avia rodat. Però, tot d'una, hop!, va fer un salt una mica massa alt i va desaparèixer.
El varen buscar per tot arreu: en el rierol, sota les rodes del carro d'un forner que estava aturat a un costat del carrer, i entre un feix de llenya seca i tallada per a l'ivern que uns llenyaters acabaven de deixar a la porta de la casa.
Va ser tot inutil, perquè no varen trobar res.
On era? En el sol lloc on no l'avien buscat. Avia saltat pel forat del paviment cap al caixó de les escombraries, entremig de tronxos de col, de plomes d'aviram i d'altres despulles.
— Alça, noi! — va sospirar ell. — Tot el meu daurat fugirà aquí! I què són totes aquestes andromines del meu voltant?
Va mirar amb despreci un fastigós tronxo de col, i aprop d'ell una cosa rodona que semblava una poma podrida.
Era una pilota vella que avia estat penjada durant un nombre d'anys sota una gotera del terrat i que la pluja avia feta malbé.