Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/96

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Virolet la va veure saltar enlaire tant alt com un ocell, tant alt que va perdre-s de vista. Queia cada vegada, però tornava a prendre 'l vol en tocant a terra, sigui per veure l'Oreneta, sigui per la molla que tenia a dins.
 Al bot que feia nou no va tornar a baixar.
 El nen la va buscar per tot arreu, però no va trobar-la en lloc.
 — Ja sé on es! — va dir el Virolet. — Es amb l'Oreneta: s'han casat.
 Com més el Virolet pensava en tot això, més gran era 'l seu amor per la Pilota. La seva passió devenia més viva al pensar que no tenia cap esperança de satisfer-la.
 La Pilota esposa d'un altre! El Virolet voltava, voltava, però sempre pensant en la Pilota i estimant-la sempre més que mai.
 Varen passar anys, i l'amor del Virolet per la Pilota va tornar-se una antiga passió, com devegades se diu.
 El Virolet ja no era jove. Un dia 'l varen daurar completament. Mai avia estat tant meravellós.
 Era llavores un Virolet d'or. Va saltar