Pàgina:La declaració d'amor (1917).djvu/10

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 10 —


per juntar-se amb matrimoni.

Mes si el seu pensament fos
tan distint, i no's declara,
ni ell és pare ni jo mare
ni tampoc tenim noi ros.
¡Ah, no! Això no pod durâ;
o sinó, ¡què duraría!...
Avui, avui és el día,
que l'haig de fer declarâ.
Ja tinc una idea nova
Per poc que sigui gelós
li serà molt enguniós,
i allayors el poso a prova.
¡Ai, senyô! ¡I quants de papers
he tingut de fer fins ara!
El que es si avui no's declara
no's declararà mai més.

( Ara agafa un paper i escriu.)

—«Nuri: Ara que ja'ts gran,
amb tú'm caso desseguida;
passaràs tota la vida
amb el teu aimant. Joan.»—
Ell ja entreveurà aviat
l'intenció, i caiga com caiga.
Ara dugues gotes d'aiga
perque sembli que he plorat.

(Posa dues gotes d'aigua del violeter.)

¿Ja torna? Doncs això arrai.
Discreció i de cap aqui.

(Es deixa caure al sofà.)

¡Ai, ai, ai, pobra de mí!
¡Quina desgracia, ai, ai, ai! (Ploriquejant.)

ESCENA VI

Nuri i Lluis

Lluis ¿Què és això? ¿I ara, que té?

La trobo molt trastornada...

Nuri ¡Ai, ai, que soc desgraciada!

¡Ai, ai, ai!... iJo'm moriré!

Lluis ¿Però, perquè?... ¡Quín motiu?

Digui, ¿què li ha succeit?