|
|
(Queda mirant-se'l, extranyada.)
Veiam com acabarà.
Sembla, això, una obra encantada.
¡Ai, jo estic desesperada!
Per mí no's vol declarâ.
Un altre, amb el que hem parlat,
estaríem ben entesos
i ja faría molts mesos
que s'hauría declarat;
però ell, cà! no surt del pas...
pitjor que les criatures.
Això si, tot són postures,
i amb un cor més fret que'l glas.
(Observant per la porta.)
¡Mírate'l, amb la mamà,
com riu i aixeca la veu!
I quan és al costat meu
quasi no gosa a piulâ.(Pausa.)
Ara, si ell pensés com jo,
siguen jo bona i honrada,
ens casem d'una vegada,
i endevant la profesó.
Al cap d' un any, un nen ros.
¡Ai, tan que m'agradaría!
i si tan ens convenía,
amb el temps, que fossin dos.
Tot el demés, al dimoni;
ell és ric i jo soc rica...
Quina cosa més bonica
|
