Pàgina:La declaració d'amor (1917).djvu/12

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 12 —
Lluis  No'l veig, Nuri.
Nuri ¿No troba rê enterament

perque aquest real casament
d'un modo o altre's deturi?

Lluis No hi veig el modo, ho dic franc.
Nuri Vostè, que allà a l'Audiencia,

amb sa fàcil eloqüencia,
el negre ho fa tornar blanc.

Lluis Oh, és que allò és molt diferent.

Allí's castiga al traidor,
però no's parla d'amor,
ni desfer cap casament.

Nuri ¡Ai, senyor, jo'm moriré!

Rumii.

Lluis  Prou que rumio.
Nuri Ai, aixís ja desconfio

de tot... ¡Ai, m' hi casaré!

Lluis ¡Vol dir que's pod dâ aquest cas?
Nuri Es clar, si... i tot desseguida.

Busqui, busqui una mentida
per poguer sortir del pas.

Lluis
(Indecís.)

(¡Si gosés, quina ocasió!)

Nuri ¡Ja la troba? (Ja rumía.)
Lluis No sé... no sé que faría...
Nuri Calli... ja ho he trobat jo.

Un sol remei aquí hi ha
per despistâ aquest subgecte,
i si vostè'm porta afecte,
vostè'm tindrà d'ajudâ.

Lluis Prou... (Aixó va ni pintat.)

Digui'm el que tinc de fê.

Nuri Dir als papàs que vostè

ara se m'ha declarat.

Lluis ¿Ho creuràn? (Tot parat.)
Nuri  ¿I per què no?

Siguent un jove formal,
és cosa molt natural
fer una declaració.

Lluis Sí, però... (Avergonyit.)
Nuri  Si no la sent,

jo amb molt gust li dictaré
i ho diu tal com li diré.

Lluis
(Decidit.)

Ja ho entenc... Vagi dient.