Pàgina:La declaració d'amor (1917).djvu/13

— 13 —

Nuri	¿Que jo li dicti?

Lluis

Sí, sí. Digui-la vostè; sí, Nuri.

Nuri	Prò ¿i vostè? Home, procuri que jo no li hagi de dî. Tant llest que's declara un home a una noia ..

Lluis

Ja's comprèn. Però això és molt diferent: són declaracions de broma.

Nuri	Però si això no és cap mal. No sé perque ha de sê aixís, Un cop fòra'l compromís vostè torna a quedâ igual. No sé per què tant reparo. Cuiti, home.

Lluis

(¡Quina palica! Veiam si de mica en mica m'escapa i aixi'm declaro.) Però ¿no veu?...

Nuri	No veig rê. Vostè és home, i s'ha acabat. ¿A quantes s'ha declarat? (Queda pensativa.) Vaja, home, digui vostè. (Molta pausa.)

Lluis

(S'atreveix i retrocedeix.) Nuri!...

Nuri	Lluiset!... (Ara va.) Què?

Lluis

No sé... (Amohinat.)

Nuri	¿No deia qué?...

Lluis

Però, dòna, si no sé... si no sé com començâ.

Nuri	Jo mai m'ho hauría pensat. Ja que ho vol així, Lluiset, farem com a un pardalet: li donarem mastegat. De primer dongui'm la mà. (Li pren la mà.)

Lluis

¿Què, vol fer?

Nuri	Si tant s'hi empenya... Al que no ho sab, se li ensenya; li ensenyaré com se fa.

Lluis

Ja m'agrada.

Nuri

Fixis bé;