Pàgina:La declaració d'amor (1917).djvu/13

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 13 —

Nuri ¿Que jo li dicti?
Lluis  Sí, sí.

Digui-la vostè; sí, Nuri.

Nuri Prò ¿i vostè? Home, procuri

que jo no li hagi de dî.
Tant llest que's declara un home
a una noia ..

Lluis  Ja's comprèn.

Però això és molt diferent:
són declaracions de broma.

Nuri Però si això no és cap mal.

No sé perque ha de sê aixís,
Un cop fòra'l compromís
vostè torna a quedâ igual.
No sé per què tant reparo.
Cuiti, home.

Lluis  (¡Quina palica!

Veiam si de mica en mica
m'escapa i aixi'm declaro.)
Però ¿no veu?...

Nuri  No veig rê.

Vostè és home, i s'ha acabat.
¿A quantes s'ha declarat?

(Queda pensativa.)

Vaja, home, digui vostè. (Molta pausa.)

Lluis
(S'atreveix i retrocedeix.)

Nuri!...

Nuri  Lluiset!... (Ara va.)

Què?

Lluis  No sé... (Amohinat.)
Nuri  ¿No deia qué?...
Lluis Però, dòna, si no sé...

si no sé com començâ.

Nuri Jo mai m'ho hauría pensat.

Ja que ho vol així, Lluiset,
farem com a un pardalet:
li donarem mastegat.
De primer dongui'm la mà.

(Li pren la mà.)
Lluis ¿Què, vol fer?
Nuri  Si tant s'hi empenya...

Al que no ho sab, se li ensenya;
li ensenyaré com se fa.

Lluis Ja m'agrada.
Nuri  Fixis bé;