Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/108

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Mossen Vicens comprengué tot lo profit que podía treure d'aquella exaltació d'amor filial, y digué ab certa solemnitat;
 — Los que vivím entre'l llot de las miserias humanas no'ls podem compendre may tots los graus de purificació que necessitem pera poguer passar á reviure á la presencia de Deu!... Jo també ho sé, que era una bona dona la teva mare!... Y tant ho sé, que casi t'asseguraría que las sevas propias faltas potser ja las hi té de redimidas... peró ¡no m'atreviría assegurarho aixís mateix respecte de las tevas!
 — ¿De las mevas? — repetí ab major sorpresa en Pere Joan.
 — Sí; sí; de las tevas! — insistí'l sacerdot, pressentín que's trobava en un d'aquells suprems instants de la vida, que poden decidir la salvació d'una ánima — de las tevas; per haver estat negligenta en ferte cumplir com debía, ab tots los preceptes de la iglesia... Ja ho veus si hi estás obligat á deslliurarla de la expiació de faltas comesas per culpa teva!...
 En Pere Joan Grau no era un ateo ab qui s'ha de lliurar campal batalla, ni un heretge que s'ha de convertir á la verdadera relligió; era sols un home que, com tants d'altres, de jovenet havía anat á cumplir ab la seva mare lo precepte Pascual; que més endevant li semblá del cas anarhi sol; y que després, sense sapiguer perqué, no hi havía tornat més.
 Mossen Vicens tan senzillot com era, sapigué penetrar fins al fons d'aquell cor que, per