Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/120

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


que la son li fes mercé d'aclucarli las parpellas, tot pensant en los molts matrimonis que, per un concepte ó altre, n'havía tingut de sapiguer las becerolas... ¡Uy! ¡y quánts y quánts, ne sabía á la curia demanant lo divorci, que s'havían fet precedits d'uns enamoraments que semblava que'ls tenían de fer viure, en perpetua adoració...
 — ¡Bah! ¡Bah! — mormolá per fi'l sacerdot, cansat d'aquell nuar y desnuar caps, que no'l deixava dormir — tant mateix en aixó, com en tot lo d'aquest món, lo únich verdaderament necessari es la gracia de Deu, las virtuts cristianas y un bon sentit per abdúas parts!...
 Y com al llevarse al ensendemá dematí, li semblés que d'aquestas condicions, los seus protegits n'estavan en complerta possessió, se decidí á posar fil á l'agulla; ben convensut de que, una volta que en Joseph Corominas tirava avant lo seu matrimoni ab la Florentina, á tots los agradaría prou de treures á la germana soltera del devant; y, encara que Mossen Vicens comprenía que en Pere Joan Grau no era lo que s'en diu un partit pera entussiasmar á una familia acomodada, trobava que era una coseta bastant regular, donat las sevas prendas morals y'l bon jornal que guanyava; qüalitats més de tenir en compte, ja que la Antonieta, ni pels seus anys, ni pel seu físich, semblava que pogués aspirar á cosa de més empenta.