Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/119

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


renetas y sa grossa mata de cabell negre, cuydadosament allisat en las trenas que passantli pel damunt de l'orella se li caragolavan pel monyo, si no era de molt tant bonica de cara y figura com aquella altre que no podía acabar de treure del pensament, duya un ayre de curiosa y endressada, que, per ell, que havía sigut criat ab l'innata llimpiesa de las donas de marina, li podía ésser lo suficient agradosa pera ferla sa muller. A més á més, lo capellá havía parlat de que tenía alguna coseta... y encara que en Pere Joan era segur que pels diners sols no s'hi hauría casat, trobava que no li farían cap nosa, y que verament representaban una qüalitat més. Per lo que, una festa que hi aná abans que la noya, digué al sacerdot que, habent pensat ab tota detenció en sa proposta de casament, si ell, ab la seva experiencia del món, creya que, per la bona marxa d'un matrimoni n'hi havía prou ab la simpatía y consideració que la Antonieta li inspirava, quan ho cregués convenient, ja la podía demanar en nom seu.
 Mossen Vicens, quan se trobá sol, se refregá las mans y contragué las ceyas tot d'un colp. Tant mateix en Pere Joan havía dit molt més de lo que's creya, ab alló de lo que era prou pera la bona marxa d'un matrimoni!... ¡En bon apuro'l deixava!... Vetaquí que altras nits, tantost posar lo cap al coixí, s'adormía com un sant, y, en la que seguí á aquella conversa, vinga á girarlo d'un cantó á l'altre, sense