Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/118

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


del seu desfici!... pero res ¿quí'l detura aquest cavall desenfrenat que s'anomena pensament?... ¡Ves si n'era de poca solta, que malgrat l'ésser més diferentas que la mar y la terra, cada cosa d'aquésta, li portava á l'altre á la memoria!... Tant mateix, lo millor era deixarho corre.
 Y per aquell día en Grau procurá no pensar en res que s'assemblés á casaments; mes com la burxa ja hi era, per qualsevulla motiu tornava á sa pensa la proposta de Mossen Vicens, y allavores convenía en que, com havía dit molt be lo capellá, estava sol com una óliva; y que lo poch que tenía en robas y mobles se li anava perdent... y en fi, que era cert que com més temps passava, pareixía que més malament li esqueya aquell viure de mussol; ab lo que un día ó altre tindría que fer un pensament... y pera ferlo ¿á qué esperar millor acert?...
 Ab aquestos divagaments, los días anaren passant, fent ocasió de tornarla á veure alguna festa més; y á pensar que aquella noya, que ab tant delicats sentiments s'explicava, per forsa havía d'ésser tan bondadosa com entenimentada; y, d'una conjetura á l'altre, arribá á convenir ab lo capellá en que també podía ésser que la boniquesa no fes la felicitat... Y, ja posat en aquest camí, no li costá gayre de trobar que la Antonieta, ab aquell vestit d'Orleans de color de cendra, ab sa agulleta d'or posada sobre'l pit, ab las arrecadetas de corals, que li bellugavan al llarch de sas galtas mo-