Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/126

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 ¡Vaya uns ximples!
 — ¡Moltas gracias! ¡Quina galanteria que tens! —
 Y, malgrat lo mortificadoras que se li feyan las apreciacións del seu cosí, continuava contantli ab la mateixa minuciositat tot lo que en aquest concepte li succehía. Quan darrerament aquell jove del Olimpo, després d'haverla obsequiada casi un any seguit, tot de sobte se prometé ab un'altra noya, en Pep, que per la seva germana ne va inquirir la nova, no sapigué resistir al agre-dols de parlarli del «gran sentiment qu'en devía tenir...»
 — Oy!... sí!.. ¡Vaya una pérdua!...— feu la Florentina, esforsantse en amagar ab son desdeny l'amargor del seu despit.
 — ¡Ah! jo'm pensava que l'estimavas...
 — ¡Jo!.... ¿Per un quant temps d'havérmel escoltat?... Pera estimar á la gent los haig de conéixer més á fondo...
 — Jo'm creya que t'agradava molt...
 — ¿Ell? ¡tan escanyolit!... Cent vegadas més m'agradas tu!
 Fou tan visible la transfiguració que s'operá en lo rostre d'en Corominas, que la Florentina, ab la natural penetració de tota dona en assumptos d'aquesta mena, comprengué que alguna cosa trascendental y que de molt aprop li interessava havía fet arrels en l'ánima del seu cosí, y, mirantlo fixament, li digué:
 — Sembla que te'n alegras de que t'hagi dit aixó?...—