Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/133

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


del cólera, li van fer duas quiebras que l'obligaren á empenyar la casa y l'obrador, y consta en blanch y en negre que'ls deutes pujavan més que'ls habers, per lo que tan sols vaig acceptar la herencia á benefici d'inventari, y puch probar que he sigut jo'l que ab lo meu treball he redimit los empenyos, no tinch cap obligació de donarte res ¡ni la roba que portas al demunt!
 — ¡No ho vas pas dirho aixís quan va morir lo pare! — protestá la Antonieta, desfentse en un desconsolat plor.
 — Sí; es molt cert que, al encarregarme de la casa, vaig dir á Mossen Vicens, al devant teu, que jo'm veya ab ánimos de guanyar lo que havíam perdut; y que, relativament al teu dot, cumpliría la voluntat del pare; peró aixó era casante á gust meu y de la familia, y no are que t'empenyas en fer un disbarat á disgust de tothom...
 Lo que en Corominas acabava de dir era la exactíssima veritat: la Antonieta ho sabía tan be com ell: lo que ignorava era que aquellas circunstancias, afavoridas per las lleys, poguessen despossehirla de lo que sempre havía cregut seu. La pobre noya tampoch comptava ab la munió d'incidents que semblavan haverse unit pera descapdellarse demunt d'ella; ja que en Corominas, á més dels vanitosos ensiburnaments de la Florentina, havía sentit l'agulló del seu amor propi, revoltantse en contra d'aquella germana que, pacienta y humil, no