Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/136

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

que'm fas, no he volgut insistir en una demanda, que't podría haver costat enfados y diners; peró t'aviso qu'estich resolta á no sortir de casa com á borda, y que, per lo tant, me'n enduré las duas calaixeras de la mare y alguns dels trastos vells que hi ha tancats al quarto del terrat. A la teva dona, aquestas pobrissallas li farían nosa, y á casa meva hi tindrán lo lloch que'ls hi pertoca.
 — En Corominas comprengué que verdaderament la seva germana podía haverlo embrancat en qüestions judicials que, encara que se haguessin fallat á favor seu, com ella havía dit molt be, no haurían deixat de costarli enfados y diners; y en quant als mobles que li demanava, anantsen ell á viure com estava estipulat á casa de la tía Madrona, no li farían cap falta; per lo que, no volguent extremar més la nota de la seva intransigencia, respongué ab sa acostumada sequedat:
 — Fes lo que't dongui la gana!...