Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/142

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


primitiu plan, lo que la Antonieta escoltava ab una mitja rialla als llabis, tot dihent ab senzillesa:
 — Com tu vulguis... Com tu vulguis...
 Per fí'l programa quedá aprobat, lo pis enllestit y'ls papers despatxats; y á las set d'un dematí del mes d'abril, ab la sola companyía de la senyora Angeleta, del senyor Eudalt y de sa muller, ja que ni en Corominas ni la tia Madrona havían volgut ferli costat en l'acte del casament, la pobre Antonieta, caminant com d'esma, responent ab un ó un no nerviós á la conversa de las sevas acompanyadoras, eixí al carrer Mitjá pera dirigirse á la iglesia. Los vehins de més aprop, que, malgrat lo dejornet de l'hora ja feya estona que la esperavan pera véurela passar, uns á la acera, altres dins de las botigas, y'ls dels pisos á las finestras y balcóns, qui més qui menos, tots s'afanyaren á donar una mirada á la nuvia y á comentar, cadascú á sa manera, las especials circunstancias d'aquell matrimoni.
 A la botiga de plats y ollas fou en la que, apenas hi hagué passat la curta comitiva, s'hi aplegá major número de donas pera escoltar los enrahonaments de la mestressa, que, ab grossos escarafalls, esclamava:
 — ¡Ay, filla del meu cor! ¡Si sa mare la veya anar á la iglesia com una borda, sense ningú de la familia!... ¡Pobra senyora Cristina, poch s'ho pensava ella, tenir un fill de tan mal sangro!...