Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/145

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


sentint, sense entendrels, los enrahonaments dels que la rodejavan, las veus dels escolans, los remors de las cadiras y'l cruixir dels passos pel desobre del enrajolat, s'admirá de que'ls seus peus la sostinguessen y que'l plor que'l sentía nuat en lo fons del coll, no s'aboqués á rius per los seus ulls. Però'ls ciris s'acabaren d'encendre; los escolans deixaren arreglat tot lo precís pera'l casament; Mossen Vicens, ab lo ritual á las mans, se colocá en lo centre del altar; los acompanyadors se dividiren en dos apléchs; y ella's trobá al mitg, al peu de l'ara, enfront de en Grau, dreta, erta, com sostinguda per un manat de filferros que s'encreuhessen per dins de sa mateixa carn; y tot seguit la cerimonia comensá y'l sacerdot ab veu que repercurtí solemnement en sas orellas, preguntá á en Pere Joan si la volía, y ell, l'home estimat, respongué un sense vacilacións, que ella'l glosá ab un altre, que, volent ésser molt fort, eixí com un sospir per entre sos llabis descolorits...
 Acabada la Missa, los nuvis y'ls convidats anaren á casa de Mossen Vicens, ahont se'ls obsequiá ab un modest esmorzar; y, com segóns lo programa de las festas ideat per en Grau, havían de passar lo día á Pedralbes, determinaren anar primer al seu pis á mudarse de roba; ja que la Antonieta, seguint la usansa de las menestralas y fins de moltas senyoras d'aquell temps, per res del mon hauría exposat lo seu vestit negre y'l seu mantonet de blonda