Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/156

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 — Aixó es una preciositat!...
 — Ja li asseguro que lo que hi ha aquí ¡val una borratxada!...
 — No hi haurá de pensar may més en ferse robas! ¡Ja's coneix prou que es filla única!
 — La viuda Batlle movía'l cap en senyal de assentiment á las admiracións de las amigas; y, anant d'una part á l'altra, ficava las mans per dessota de las puntas, pera ensenyar que eran fetas al cuixí; y desfeya'ls plechs de las camisas, pera mostrar la finor de la tela; y bellugava'ls estotxos de las joyas, pera fer lluhir la marca del argenter; y quan las visitadoras havían recorregut tota la sala, agafantlas per la ma, las portava al devant d'un trajo de llana de color cendrós, y, separant lo sach de la faldilla y mirant en la cara de las personas que la rodejavan l'efecte que anavan á produhir las sevas paraulas, deya ab marcada importancia:
 — Aquest... ¡es lo vestit per'anar á París!
 — ¡A París y tot! — exageravan las amigas. — ¡Caramba! ¡Aixó sí que es un casament ab tota regla! No tothom ho pot fer aixís... Pues digui que'l seu nebot ¿deu ésser un potentat?
 — Tant com aixó... no; — responía la senyora Madrona ab ayre de fer entendre que sí — peró, com que es propietari y fabricant y ara vol engrandir lo negoci, anirá á Fransa pera portarhi á la senyora, y de pas hi comprará la maquinaria.