Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/165

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


lla d'alabastre ab artística montura de plata.
 En Corominas se la mirá de tots cantons y tornantla á deixar en lo mateix lloch d'hont l'havía treta, preguntá:
 — Y ¿perqué serveix aixó?
 — ¡Ay, Jesús! Bona sort que estem sols... si hi hagués algú de fora casa, se pensaría que baixas de montanya... ¿Qué no ho veus que es una panera pera posar flors á la taula?
 — Jo'm pensava que las flors s'hi posavan en gerros á las salas!...
 — Peró, ¡si no es per la sala!... Es pera posarla com á centre en la taula de menjar! ¡Ay, Verge María! ¡Sembla que may hajes vist res! — replicá ab acentuada acritut la pubilla Batlle.
 En Corominas, que durant lo temps del prometatje s'havía excedit en fer tos los esforsos possibles pera complaure á la Florentina, á quin afany sacrificá fins á la seva mateixa germana, aquell vespre al veure que en lloch de parlar, com s'havía fet ilusió, del seu amor y dels preparatius del casament, la conversa's concretava á morfificadoras puerilitats, no sapigué sobreposarse á aquell seguit de punyidas fetas al seu amor propi, y digué ab tó un bon xich aspre:
 — Com jo no he menjat may en casas de marquesos, aixó de las flors á taula no ho he vist més que á las fondas y no'm dono cap vergonya de la meva ignorancia en aquest punt... Crech que ab lo molt que'm coneixes, ja